dimarts, 4 d’octubre de 2011

Coca escaldada


És, segons “Els Valencians d'Algèria”, una preparació que deu almenys el seu nom a una preparació semblant que era habitual a l'Algèria colonial, la calda, un pastís calent habitualment venut per italians - per això el seu nom, que vol dir, en italià, calent. Segons la mateixa font, esta preparació va calar fondo entre la població valenciana al país, i al tornar van portar amb ells el nom i la recepta, si bé incorporant ingredients que ho acosten a les coques ja típiques com la de Sant Joan.

La coca escaldada és un d'eixos plats que podem menjar en tota la comarca, però ben cert és que cada poble, és més, cada casa, té la seua peculiaritat que les fan distintes unes a altres.

En esta ocasió i per motius de les Festes en Honor a Sant Miquel, en l'ermita de Sant Antoni de La Vila Joiosa, he preparat 5 coques escaldades per a esmorzar junt amb els meus.

Els ingredients són:

-Farina de força (en el meu cas, per a 5 coques, he utilitzat 2,5 kg)
-Aigua
-Oli d'oliva
-Embotits (llonganissa, botifarra)
-Tomaca
-Pebrera vermella
-Perbrera verda
-Sardina de "caixco".
-Sal







Preparació:

El primer és parlar de les mesures. Jo sempre ho faig a ull, però calcule que els percentatges són un got d'aigua i oli (més aigua que oli) per cada got de farina, i tanta farina com a coques vullguem fer.


Una vegada aclarit açò, posem l'aigua a bullir, mentrestant, introduïm la farina en un llibrell i li afegim la sal. Una vegada estiga l'aigua bullint, l'anem afegint a poc a poc a la farina sense deixar de remoure. Incorporada l'aigua, afegirm l'oli, i pastem fins a aconseguir una massa homogènia (atenció que crema).

Una vegada llesta la massa, l'estendrem sobre les llandes, i les recobrirem amb tomaca, pebrera verda i vermella, embotits i salat. Rematem la faena deixant-li caure un rall d'oli i una mica de sal.






Una vegada preparada la coca, la introduïm en el forn, a una temperatura de 180º durant 45-50 minuts. La verdura i l'embotit ha de quedar ben fet, i la pasta amb un bonic color daurat.








Espere que vos agrade, una salutació.

2 comentaris:

  1. Mira que la Vila està a prop de Dénia (encara que visc a Barcelona)i no coneixia esta coca. Nosaltres escaldem la farina per fer les coques de dacsa però esta no l'havia vist mai. A veure si m'anime un dia i la prove! Ja et contaré! Marta

    ResponElimina
  2. Animat! segur que la trobes bonissima.

    ResponElimina